lunes, 21 de julio de 2008
Galicia
Carnavales de Xinzo de Limia
La Santa Mariña es la fiesta patronal más importante, y se celebra a mediados del mes de julio.
Pero sin duda alguna si Xinzo es conocido en toda España es por sus Carnavales. Es la fiesta más arraigada y celebrada sobre todo en la capital municipal. Esta fiesta del ENTROIDO está declarada de Interés Turístico Nacional.
En sus inicios esta fiesta popular era de origen pagano. Más tarde, sufrió influèncias del cristianismo y en la actualidad es una espécie de preparación a la Cuaresma.
O Entroido en Xinzo lleva muchísimos años celebrándose. Es una fiesta pagana que se celebra en numerosos pueblos de la geografía gallega. El Carnaval en la provincia de Ourense es sin duda uno de los más importantes de España, junto con el de Canarias y Cádiz.
La base del Entroido es una combinación de elementos primitivos y urbanos, representados en sus dos barrios, el viejo y el nuevo. Es el ciclo de carnaval más largo de los que se celebran en España, comenzando las fiestas tres domingos antes del propio carnaval en el "Domingo Fareleiro", cómica batalla en la que todo el pueblo se embadurna de harina. Sucede a este el "Domingo Oleiro", tradición que consiste en hacer corros de personas que se pasan, lanzando al aire, ollas de barro llenas de agua hasta que a alguien se le caigan al suelo con el consabido remojón. Tras este se celebra el "Domingo Corredoiro", jornada popular donde las comparsas comienzan a invadir las calles de la villa, verdadera antesala de O Entroido propiamente dicho.
El símbolo por antonomasia de O Entroiodo de Xinzo de Limia es la "Pantalla", un personaje ataviado con calzón blanco largo, camisa blanca, zapatos negros, polainas negras con cinta roja, capa de seda negra o roja con cintas de colores, y una o dos vejigas de vaca bien secas e infladas en las manos. Y en la cabeza la "pantalla" que da nombre al conjunto y que se confecciona artesanalmente con cartones mostrando la cara de un demonio con barba.
También son importantes las ferias que tienen lugar los días 14 y 27 de cada mes, y alguna monográfica como Expolimia en la que se promocionan todos los productos típicos de la Limia Alta.
martes, 15 de julio de 2008
Introducció a Austria
Austria té forma allargada, sense accés directe al mar i comparteix fronteres amb vuit païssos, al centre d’Europa. Les fronteres d’Austria tenen 2.706 km de longitud de les quals:
- 816 km linden amb Alemanya
- 466 km amb la República Checa
- 107 km amb Eslovàquia
- 354 km amb Hongría
- 330 km amb Eslovènia
- 430 km amb Itàlia
- 166 km amb Suïssa
- 35 km amb Liechtenstein
Comprèn part dels Alps Orientals i de la conca del Danubi. Aquest país presenta diversos tipus de clima, paissatge i vegetació. Degut a la seva situació geogràfica constitueix, des de temps immemorials, un punt d’intersecció de les víes de comunicació entre les grans zones econòmiques i culturals d’Europa.
És un Estat Federal amb una superfície de 83.858 km2 i integrat per nou Estats Federats:
- Alta Austria (Linz)
- Baixa Austria (St. Pölten)
- Burgenland (Eisenstadt)
- Carintia (Klagenfurt)
- Estiria (Graz)
- Salzburg (SalzburgerLand)
- Tirol (Innsbruck)
- Viena (Viena)
- Vorarlberg (Bregenz)
És un estat que gaudeix d’estabilitat, benestar i prosperitat. Per la seva riquesa cultural, pasada i present, pel seus paissatges, així com per la seva economía dinàmica e innovadora, Austria és apreciada com país de gran cultura, com destí turístic i socio comercial.
Breu origen
La desintegració de l’Imperi Austrohúngar va causar tensions i dificultats entre les noves nacions. Austria quedà reduïda a un territori de 80.000 km² amb una població d’uns 6 milions d’habitants, un terç dels quals vivíen a Viena que es convertí en una capital molt gran per un país tan petit. Se li va prohibir unir-se a Alemanya i va ser obligada a pagar compensacions de guerra i a reduïr el seu exèrcit a 30.000 soldats.
L’Imperi Austrohúngar
Va ser un estat europeu nascut al 1867, desprès del Compromís Austrohúngar que reconeixía el Regne d’Hongría com una entitat autònoma dintre de l’Imperi Austríac, a partir d’aquell moment, Austrohúngar. Al 1914 tenía una extensió de 676.615 km2 i comptava amb 52.799.000 habitants.
El que era l’Imperi Austrohúngar es reparteix actualment en 13 estats europeus que són a l’actualitat les nacions de: Austria, Hongría, República Checa, Eslovàquia, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia-Hersegovina i les regions de Voivodina a Sèrbia, Bocas de Kotor a Montenegro, Trentí-Alt Adigi i Triest a Itàlia, Transilvània i part del Bànat a Rumania, Galitzia a Polònia i Rutenia (regió subcarpàtica a Ucrània).
El cap de l’estat era l’Emperador, de la familia dels Habsburg, que era també cap dels dos estats, com Emperador d’Austria i Rei d’Hongria. Als 51 anys que va durà la monarquía dual va tenir dos soberans: Francesc Josep I de Habsburg (1867-1916) i Carles I de Habsburg (1916-1918). La esposa de l’Emperador rebía el títol d’Emperatriu i ostentava la representació de l’estat de la mateixa manera que una Reina o Primera Dama. Austria i Hongría mantenien dos parlaments separats: un a Viena i l’altre a Budapest, cadascú amb el seu propi Ministre. Aquests dos governs eren coordinats pel Govern de l’Emperador, dotat en teoría de poder absolut, però limitat a la pràctica.
Repàs històric-polític
Austria va ser conquerida per celtes, romans, lombards, huns, bàvars, godes, francs, germans i els Babenberg, que van dominar el pais des del segle X fins el XIII.
Els successors van ser els Habsburg, que van governar fins el segle XX.
A l’any 1806 es fundà l’Imperi Austríac que va ser desmantelat desprès de les Guerres Napoleóniques. Desprès de l’abdicació de Napoleó al 1814, la Casa d’Austria va recuperar la major part dels seus territoris.
Al 1918, l’Imperi dels Habsburg es va disoldre en ser derrotat a la I Guerra Mundial. Aquell mateix any va ser declarat estat independent de l’Austria Alemanya. Un mes més tard es proclamà la república Austro-germana. El primer Govern Republicà va ser encapçalat pel socialista Karl Renner.
El govern socialcristià d’Engelbert Dollfuss es va enfrentar al 1932 a la socialdemocràcia i al nazisme. Els nazis el van assessinar al 1934, en un cop d’Estat fallit.
Al 1938, les tropes alemanyes invaeixen Austria. Al 1945 Austria queda dividida en quatre zones darrera la caiguda de Hitler.
La Segona República d’Austria va ser governada per conservadors i socialistes. Austria recuperà la seva independència total al 1955.
Al 1970 el Partit Socialista (SPO) obté la victòria i forma un govern encapçalat per Bruno Kreisky que va renunciar desprès de perdre la majoria al 1983.
A 1992, Thomas Klestil és escollit president d’Austria.
Al 1994 Austria entra a la Unió Europea.
Al 1999, el Partido Liberal (FPO) es converteix en la segona força.
Al 2004 s’escull a Heinz Fischer, del Partit Social Demòcrata, com a President.
Al 2005 Haider anuncia la formació del nou partit polític AFA (Aliança pel Futur d’Austria).
- 816 km linden amb Alemanya
- 466 km amb la República Checa
- 107 km amb Eslovàquia
- 354 km amb Hongría
- 330 km amb Eslovènia
- 430 km amb Itàlia
- 166 km amb Suïssa
- 35 km amb Liechtenstein
Comprèn part dels Alps Orientals i de la conca del Danubi. Aquest país presenta diversos tipus de clima, paissatge i vegetació. Degut a la seva situació geogràfica constitueix, des de temps immemorials, un punt d’intersecció de les víes de comunicació entre les grans zones econòmiques i culturals d’Europa.
És un Estat Federal amb una superfície de 83.858 km2 i integrat per nou Estats Federats:
- Alta Austria (Linz)
- Baixa Austria (St. Pölten)
- Burgenland (Eisenstadt)
- Carintia (Klagenfurt)
- Estiria (Graz)
- Salzburg (SalzburgerLand)
- Tirol (Innsbruck)
- Viena (Viena)
- Vorarlberg (Bregenz)
És un estat que gaudeix d’estabilitat, benestar i prosperitat. Per la seva riquesa cultural, pasada i present, pel seus paissatges, així com per la seva economía dinàmica e innovadora, Austria és apreciada com país de gran cultura, com destí turístic i socio comercial.
Breu origen
La desintegració de l’Imperi Austrohúngar va causar tensions i dificultats entre les noves nacions. Austria quedà reduïda a un territori de 80.000 km² amb una població d’uns 6 milions d’habitants, un terç dels quals vivíen a Viena que es convertí en una capital molt gran per un país tan petit. Se li va prohibir unir-se a Alemanya i va ser obligada a pagar compensacions de guerra i a reduïr el seu exèrcit a 30.000 soldats.
L’Imperi Austrohúngar
Va ser un estat europeu nascut al 1867, desprès del Compromís Austrohúngar que reconeixía el Regne d’Hongría com una entitat autònoma dintre de l’Imperi Austríac, a partir d’aquell moment, Austrohúngar. Al 1914 tenía una extensió de 676.615 km2 i comptava amb 52.799.000 habitants.
El que era l’Imperi Austrohúngar es reparteix actualment en 13 estats europeus que són a l’actualitat les nacions de: Austria, Hongría, República Checa, Eslovàquia, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia-Hersegovina i les regions de Voivodina a Sèrbia, Bocas de Kotor a Montenegro, Trentí-Alt Adigi i Triest a Itàlia, Transilvània i part del Bànat a Rumania, Galitzia a Polònia i Rutenia (regió subcarpàtica a Ucrània).
El cap de l’estat era l’Emperador, de la familia dels Habsburg, que era també cap dels dos estats, com Emperador d’Austria i Rei d’Hongria. Als 51 anys que va durà la monarquía dual va tenir dos soberans: Francesc Josep I de Habsburg (1867-1916) i Carles I de Habsburg (1916-1918). La esposa de l’Emperador rebía el títol d’Emperatriu i ostentava la representació de l’estat de la mateixa manera que una Reina o Primera Dama. Austria i Hongría mantenien dos parlaments separats: un a Viena i l’altre a Budapest, cadascú amb el seu propi Ministre. Aquests dos governs eren coordinats pel Govern de l’Emperador, dotat en teoría de poder absolut, però limitat a la pràctica.
Repàs històric-polític
Austria va ser conquerida per celtes, romans, lombards, huns, bàvars, godes, francs, germans i els Babenberg, que van dominar el pais des del segle X fins el XIII.
Els successors van ser els Habsburg, que van governar fins el segle XX.
A l’any 1806 es fundà l’Imperi Austríac que va ser desmantelat desprès de les Guerres Napoleóniques. Desprès de l’abdicació de Napoleó al 1814, la Casa d’Austria va recuperar la major part dels seus territoris.
Al 1918, l’Imperi dels Habsburg es va disoldre en ser derrotat a la I Guerra Mundial. Aquell mateix any va ser declarat estat independent de l’Austria Alemanya. Un mes més tard es proclamà la república Austro-germana. El primer Govern Republicà va ser encapçalat pel socialista Karl Renner.
El govern socialcristià d’Engelbert Dollfuss es va enfrentar al 1932 a la socialdemocràcia i al nazisme. Els nazis el van assessinar al 1934, en un cop d’Estat fallit.
Al 1938, les tropes alemanyes invaeixen Austria. Al 1945 Austria queda dividida en quatre zones darrera la caiguda de Hitler.
La Segona República d’Austria va ser governada per conservadors i socialistes. Austria recuperà la seva independència total al 1955.
Al 1970 el Partit Socialista (SPO) obté la victòria i forma un govern encapçalat per Bruno Kreisky que va renunciar desprès de perdre la majoria al 1983.
A 1992, Thomas Klestil és escollit president d’Austria.
Al 1994 Austria entra a la Unió Europea.
Al 1999, el Partido Liberal (FPO) es converteix en la segona força.
Al 2004 s’escull a Heinz Fischer, del Partit Social Demòcrata, com a President.
Al 2005 Haider anuncia la formació del nou partit polític AFA (Aliança pel Futur d’Austria).
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Entradas
